Un matí surrealista

Aquestes vacances hem fet una escapada al Tetare-Museu Dalí de Figueres i m'he tret una petita espineta que tenia clavada. A Cadaqués i Portlligat hi hem estat vàries vegades i la visita a Púbol és d'aquelles que no s'obliden fàcilment, però al Museu Dalí encara no hi havia estat mai.
Tan bon punt arribes, tant a la façana de l'edifici com a la plaça del museu, ja hi trobes tot d'elements dalinians, com ara el monument al filòsof català Francesc Pujols, el bus amb escafandra o la figura amb barra de pa i crossa. Contemplant aquests motius vam passar l'estona que vam fer cua per comprar l'entrada. I és que, tot i no ser temporada alta, aquest museu sempre està ple.

Un cop dins d'aquest antic teatre reconvertit en museu, tot està disposat i pensat al mil·límetre, cada sala té la seva gràcia i bellesa, fins i tot el vestíbul. Però el primer que ens va deixar amb la boca oberta va ser el pati central amb el seu espectacular muntatge vertical amb la barca de la Gala i el paraigües negre, el cadillac al centre i l'escultura d'Esther estirant amb cadenes una columna trajana de neumàtics. El monument surrealista més gran del món.

Tot seguit vam entrat a la sala on antigament hi havia hagut l'escenari del teatre i que ara presideix un llenç gegantí que Dalí va pintar l'any 1941 per al ballet Laberint i que està coronada per la preciosa cúpula geodésica. També en aquesta sala s'hi troben l'escultura Moisés, l'homenatge a la Capella Sixtina i el curiós oli fotogràfic Gala despullada mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln. Després, vam entrar a la Sala del Tresor, petitíssima i tapissada de vellut negre per emular una capseta on es guarden algunes de les obres mestres del pintor empordanès, vam poder contemplar quadres tan coneguts com ara Galarina, Leda atòmica o La cistella de pa. Un altre dels espais més populars i originals d'aquest museu és la Sala Mae West, on s'hi pot contemplar l'aplicació tridimensional Rostre de Mae West utilitzable com a apartament, que és un homenatge a aquesta actriu nord-amaericana. Tot i que l'efecte òptic només s'aconsegueix mirant a través d'una lupa situada al damunt d'una escala a certa alçada del terra, veure els diferents elements que formen el joc òptic a peu de terra i tots els detalls que Dalí hi va amagar, també és d'allò més interessant.

Al segon i tercer pis de l'edifici, fam visitar l'exposició d'Antoni Pitxot, vam veure l'escultura Venus de Milo amb calaixos i pintures com Poesia d'amèrica, però l'espai més impressionant d'aquesta ala de l'edifici i potser de tot el museu és la sala que el pintor va anomenar El palau del vent. El que crida més l'atenció és l'impressionant sostre pintat, on s'hi veuen els núvols, el mar i dues figures suspeses en l'aire, i que dóna nom a la sala. Potser el sostre és el que crida més l'atenció, però en aquest espai també s'exposa un autoretrat de Dalí, que presideix la sala, mobles i altres peces del dormitori del pintor i una de les seves obres mestre Galatea de les esferes, entre moltes i moltes altres peces.

Aquests només són alguns dels espais més destacats que vam visitar. La Torre Galatea, la cripta o l'exposició Dalí joies també són fascinants, però la veritat és que aquest museu no te l'acabes! No cal que t'interessi especialment el surrealisme, ni tan sols la pintura per poder disfrutar d'aquesta immensa obra d'art que és el Teatre-Museu en sí i que conté tantíssimes peces imprescindibles de Dalí. La complexitat de l'univers dalinià i la del moviment surrealista no us han de fer enrere! Tampoc la gran quantitat de gent que hi pots arribar a trobar espatlla la visita. I és que l'edifici és genial perquè hi ha tants espais, estances, racons i raconets, que sempre trobes un lloc més o menys tranquil per descansar o contemplar alguna peça. És un entorn màgic, un museu totalment original i irrepetible, com ho era el propi Dalí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...