Sense paraules

Heu vist mai aquest vídeo? Crec que ningú es queda indiferent el primer cop que el veu. A mi se'm posa la pell de gallina.

L'any 2010, l'artista Marina Abramovic va dur a terme una performance al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), que consistia en seure en una cadira mentre, una per una, diferents persones s'assessien just al seu davant i la miraven als ulls. Tot i tractar-se de persones desconegudes, l'experiència era molt intensa. Doncs imagineu-vos què pot passar si qui ocupa la cadira del davant és un amor del passat. Ulay, antic company de l'artista, apareix per sorpresa. El vídeo mostra aquest moment tan especial.


Parella artística i sentimental des de la dècada dels 70, Marina i Ulay van viure una relació passional i intensa fins que van decidir posar-hi punt i final en veure que trontollava. Ho van fer d'aquesta manera tan original i romàntica: van caminar la Gran Muralla Xinesa, cadascú des d'un dels extrems, i quan es van trobar al bell mig van acomiadar-se per sempre més. 

I aquí els tenim, retrobant-se tants anys després.


PS. Informació treta del documental "The artist is present", que fins fa pocs dies es podia veure a la Filmoteca de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...