Ja torno a ser aquí! Fa uns dies us vaig explicar el
primer dia de la nostra visita i avui us explicaré com va continuar la nostra escapada a la Vall de Boí.
El segon dia va començar ben d'hora, doncs teníem moltes coses per fer! Primer de tot, vam agafar el cotxe i ens vam encaminar cap al poblet més encantador, des del meu punt de vista, de tota la vall, Cardet. Es tracta d'un poble minúscul fet de cases de pedra, que es troba a 1200 metres d'alçada, enlairat damunt la riba dreta del riu la Noguera de Tor. Com en altres ocasions, nno vam veure ni un sol habitant durant la nostra visita i això donava un encant especial a l’indret.
Vam visitar la seva església, Santa Maria de Cardet, però sobretot vam gaudir de les magnífiques vistes que hi ha sobre el riu, des d'un dels extrems del municipi. El dia era esplèndid i el contrast entre la verdor de les muntanyes (alguns cims encara estaven nevats), el blau intens del cel i els colors de les flors salvatges feia que el paisatge semblés sortit d'un quadre!
El plat fort del dia era la visita a l’església més famosa de tota la vall, Sant Climent de Taüll. Teníem hora per la visita guiada de les 17h, però abans vam fer una altra parada al nostre camí per fer un cop d'ull a Barruera. Aquest és el poble més accessible, amb més serveis i activitats de tots els de la vall, però no per això és menys bonic. La carretera principal l'atravessa de punta a punta i des de la calçada, a mà esquerra, es veu perfectament l’església de Sant Feliu de Barruera, que descansa als peus del riu.
Un cop feta la visita a l’església, i com que el dia acompanyava, vam fer una passejada relaxant per la vora del riu, on el terreny és completament planer. Com que l'objectiu de la nostra escapada no era fer excursionisme, no ho vam aprofitar, però la veritat és que hi ha mil i una rutes per fer a peu, tan llargues com curtes i de dificultats ben variades i moltes d'elles tenen com a punt de partida Barruera. Potser la propera vegada ens animarem! Al cap d'una estona, quan la gana va començar a apretar, vam tornar al cotxe i ens vam dirigir cap a Sant Climent, per fer un bon dinar!
Després de fer un àpat tradicional a l'Hostal Sant Climent, era el torn de la vista més esperada: l’església de Sant Climent de Taüll! Quan arribes al poble, de seguida t'adones que és el punt més turístic de la vall, perquè l'aparcament està ple i hi ha molt ambient als carrers i restaurants del voltant de l’església. Però no és fins el moment d'entrar-hi que t'adones de la quantitat de turisme que atrauen aquest poble i aquest temple, concretament. Quan hi vam posar el peu, vam confirmar els que ens esperàvem, la nau estava plena de gom a gom i fins i tot s'estava formant una petita cua per pujar al campanar. A l'hora de la visita guiada, tothom es va congregar al voltant de la guia, que amb molta gràcia i coneixement ens va explicar tots els ets i uts d'aquesta església, que no són pocs! En acabar, vam aconseguir trobar un raconet per seure als bancs i poder gaudir sense cansar gaire més les cames de l'audiovisual que es projecta a la paret de l'absis.
Com la majoria de pintures murals de la vall, el pantocràtor i la resta de pintures de Sant Climent de Taüll estan al MNAC des de principis del segle XX, quan es van arrancar i transportar a Barcelona, davant l'amenaça que fossin venudes a algun col·leccionista. Al seu lloc hi ha una projecció estàtica d'allò més fidel que reprodueix a la perfecció les pintures originals. Aquesta imatge només desapareix per donar pas a una de les experiències visuals més increïbles que he vist mai! I és que des de finals de l'any passat, unes projeccions d'última generació recreen per primer cop com eren les pintures originals del segle XII i permeten veure sobre el mur actual les pintures reals conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. De fet, aquest projecte, anomenat Taüll 1123, ha estat premiat com a millor projecte multimèdia al XIX congrés Museums and the Web de Baltimore, als Estats Units. En definitiva, que s'ha de veure!
Quan va acabar, vam continuar passejant pel poble i fent fotografies. Tot és tan, tan bonic!
I fins aquí arriben les nostres peripècies del segon dia recorrent la Vall de Boí! Si us interessa, més endavant us explicaré la resta: la visita a Sant Joan de Boi, Santa Maria de Taüll i un parell d'excursions més!
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
