Visitant Meranges i els estanys de Malniu

Aquest estiu vam passar uns dies a Meranges, un poblet molt petit de la Cerdanya. Després de molts estius visitant grans capitals, aquesta vegada vam decidir canviar una mica i fer una escapada de muntanya a algun indret desconegut per nosaltres. Després de buscar per la zona, vam triar aquest lloc amb l'esperança de trobar-hi calma, tranquil•litat i natura i així va ser!.

Quan va arribar el dia, vam sortir ben aviat de casa amb el maleter carregat de roba d’abric perquè, tot i ser finals de juliol, la previsió meteorològica preveia ràfegues de vent molt fortes i baixes temperatures. El viatge d'anada es va fer una mica llarg perquè el GPS ens va enganyar en un parell d'ocasions i, quan per fi vam trobar el trencall que indicava el poble de Meranges, encara ens faltava un bon tram de carretera de corbes per arribar a lloc. Quan per fi vam aparcar el cortxe, al poble plovia força i ens va costar una mica trobar l'hostal perquè, tot i que el camí està indicat, queda amagat en un carreró sense sortida. El lloc on ens vam allotjar es diu Can Borrell i ens hi vam trobar com a casa. Tan bon punt ens vam plantar a la recepció amb les maletes, la propietària ens van dir que estaríem sols durant els dos primers dies i que podríem triar l’habitació. Quina gràcia! Mai havíem estat sols a cap hotel! Un cop remirades algunes cambres, ens vam decidir per una de força espaiosa i bonica, amb golfes i allunyada de les zones comunes. A més, tenia vistes a la muntanya i a un camp on pasturaven les vaques. Que més es pot demanar? Com la resta de l'hotel, estava decorada a l'estil típic de l'alta muntanya, amb parets de pedra i acabaments de fusta. S’hi respirava un ambient molt rústic, però comptava amb molts detallets decoratius que la feien molt confortable.

Quan va parar de ploure, vam sortir a fer una passejada pel poble. Del riu a l’església i d’una punta a l’altra en menys de cinc minuts! Meranges va resultar ser encara més petit del que ens esperàvem, però molt autèntic i bonic. Aquell dia vam dinar a Cal Joan, l'únic restaurant que hi ha al poble, a més de Can Borrell. Allà vam tastar l’especialitat de la casa: el xai a la brasa acompanyat d’una amanida amb productes del seu propi hort i unes postres casolanes. Tot boníssim! Es tracta d’un restaurant molt senzill, però de tracte molt amable. A més, la propietària ens va fer cinc cèntims sobre la història del Kilian Jornet amb el poble, doncs a les parets del restaurant hi havia penjades moltes fotos d'aquest esportista. Segons ens va explicar la Irene, els pares del Kilian es van encarregar del manteniment del refugi de Malniu durant una bona colla d'anys i des de llavors tota la família té una relació molt especial amb la zona, tal i com s'explica al famós anunci de l'aigua de Veri.

L'endemà, ens vam llevar ben d'hora per pujar fins al refugi de Malniu. Però abans, vam gaudir d’un esplèndid esmorzar a base de pastís casolà recent fet, sucs, cafè i torrades dolces i saldes. Des de Meranges es pot pujar caminant al refugi. De fet, és una excursió molt habitual, però no massa indicada per a senderistes poc experts, com és el nostre cas. Per tant, vam decidir anar-hi amb cotxe. I quin trajecte, mare meva... Tot i que hi ha un tram del camí que està asfaltat, crec que aquesta és la pitjor carretera per on he circulat mai. Estreta com poques, amb un precipici al cantó i amb un tram de pista forestal de terra i pedres, el trajecte es va fer llarg com un dia sense pa. Potser sóc una mica exagerada, però no ho vaig passar gens bé pujant fins al refugi. Ni baixant tampoc, la veritat.

Un cop a dalt, el paisatge que hi vam trobar va fer que ens oblidéssim de cop de la mala estona que acabàvem de passar. Les vistes eren increïbles! He d’explicar que no només vam pujar al refugi per fer l’excursió fins als estanys de Malniu, sinó que, com que els meus cosinets feia uns dies que estaven acampats allà amb els seus companys del Cau, vam decidir fer-los-hi una visita per veure com s'havien adaptat a la fred i a la vida de tenda i fogonet. Però vam tenir mala sort. I és que quan vam trobar les tendes, els veïns ens van assegurar que els nens del Cau acabaven de marxar. Era cert! El prat de darrera el refugi estava tot esquitxat amb les coloraines dels seus anoracs. És clar que els vam intentar seguir, però els seu ritme endimoniat no era apte per a uns muntanyencs amateurs com  nosaltres. Cansants i decebuts, vam tornar al campament, on dos monitors ens van explicar que els nens havien anat a pujar el Puigpedrós i que no tornarien fins al vespre. Precisament aquell dia? Quina llàstima!

Nosaltres no estàvem disposats a pujar al Puigpedrós, però sí a descobrir una mica la zona, així que vam passejar pel preciós prat dels voltants del refugi i fins a l'estany sec, durant una bona estona. Després vam anar cap als Estanys de Malniu. Aquesta excursió és ideal per fer-la en família perquè no hi ha gens de desnivell, el camí és agradable i en arribar pots contemplar una de les estampes més meravelloses que he vist mai! A més, l'aigua calma i el silenci del lloc et transmeten molta calma i tranquil·litat.

L'últim dia vam anar a Llívia i a Puigcerdà, dos pobles preciosos de la Cerdanya, però aquesta visita l’explicaré en alguna altra ocasió. També vam tenir l'oportunitat de fer un àpat deliciós al restaurant de Can Borrell, on vam gaudir moltíssim d'una bona escudella que ens va fer passar la fred i d'unes tartaletes de verdures al forn, uns bunyols de bacallà casolans amb allioli i una carn melosa al forn, que ens van fer llepar-nos-en els dits!. I ja que parlem d'àpats, el que no oblidarem mai són els sopars de pa amb tomàquet i embotit acompanyats d’un cafè amb llet ben calent, servits a la sala d'estar de l’hostal. Mentre a fora se sentia bufar el vent, nosaltres estàvem completament sols i calentons menjant com reis. Una sensació fantàstica!. Als matins, en canvi, ens despertaven els ocellets i els mugits de les vaques.

Així que si el que busqueu és un poblet de muntanya apartat, des d'on fer excursions a peu i trobar absoluta calma i tranquil•litat, Meranges és el destí perfecte!

14 comentaris:

  1. Aquest racó del país és tan tan bonic!
    M'encanten les teves descripcions, i les fotos fan somiar-hi que i ets :-)

    Un petonet i a disfrutar del cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és! I jo fins fa ben poc no el coneixia!
      Bon cap de setmana, guapa! :)

      Elimina
  2. Me l'apunto per a un futur, tot i que el tema carretereta no m'ha agradat gaire. I sinó esperarem que la canalla creixi una mica més i hi pujarem tots a peu. Les fotografies esplèndides com sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, potser algú altre et diria que no n'hi ha per tant. I un cop a dalt hi havia força cotxes, però jo la propera vegada hi aniré a peu ;)

      Elimina
  3. Bruna, quin poblet més maco. Justament estàvem pensant en fer una escapada passades festes i crec que potser acabem a Meranges. Es súper maco! Ara mateix vaig a la web de l'hostal a veure qué tal. Les fotos precioses! Un petonás.

    ResponElimina
  4. Ostres quina gràcia! Me n'alegro que te n'hagin vingut ganes! A l'hivern encara et deus sentir més aïllat i lluny del món "real"! Tot al contrari que a Barna. Un petó, bonica!

    ResponElimina
  5. Si ese lugar es una maravilla, con tus fotos lo haces mágico! El pirineo catalán es destino obligado todos los años pero nunca hemos estado en la Cerdanya, me han entrado unas ganas terribles de conocerlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues yo no conozco el valle de Arán, que dicen que también es precioso! Tendremos que hacer un cambio para el próximo verano! ;)
      Un besito!

      Elimina
  6. Fantásticas fotografías. Viéndolas se puede casi respirar el aire puro.
    No conozco el pirineo catalán, me lo apunto.
    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu palabras, Ruth! Me hacen muchisima ilusión viniendo de una gran fotógrafa como tu!

      Elimina
  7. Quin lloc tan maco! Realmenr transmet molta calma. No hi he estat mai per allà pero pel que dius sembla molt bona opció!

    http://filomenaeventdesigners.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! És un lloc preciós i tranquil com pocs!
      Merci per la visita!

      Elimina
  8. Quina meravella de fotos, i quina meravella de raconets :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules i la teva visita! :))

      Elimina

Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...